dilluns, 20 de desembre del 2010
BONES FESTES !
La Fundació Osona Gastronomia us desitja unes Bones Festes i un any 2011 carregat d'activitats
dilluns, 13 de desembre del 2010
FIRA DE LA TÒFONA
A Centelles com cada any, es parlarà de tòfona.
Aquest proper cap de setmana un munt d'activitats gastronòmiques ens hi esperen!
Per més informació:
http://www.centelles.cat/noticies10/tofona2010/programa-activitats.pdf
Aquest proper cap de setmana un munt d'activitats gastronòmiques ens hi esperen!
Per més informació:
http://www.centelles.cat/noticies10/tofona2010/programa-activitats.pdf
ÈXIT DEL II SOPAR MEDIEVAL
El II sopar medieval, organitzat pel Gremi d’Hostaleria d’Osona, la Fundació Osona Gastronomia, l’Escola d’Hostaleria d’Osona i l’Ajuntament de Vic, que s’ha consolidat com a primera de les activitats de mercat Medieval, va resultar un èxit, tant d’assistència amb 50 comensals, com d’execució.
Els Cuiners del Gremi i de l’Escola d’Hostaleria varen interpretar perfectament les directrius donades pels catedràtics d’història de la UB, Antoni Riera i Jaume Dantí, i varen recrear amb tota fidelitat les receptes del segle XIV.
El marc escollit pel sopar, l’edifici on es troba el restaurant Cal “U”, va resultar immillorable per la celebració, així com el bon fer dels alumnes de l’escola d’Hostaleria d’Osona i els seus professors durant el servei.
Per acabar-ho d’arrodonir, les professors i alumnes de l’escola de música de Vic, varen harmonitzar la vesprada amb polifonies antigues mediterrànies i amb el so de les seves flautes.
Des de la Fundació, volem agrair a totes les persones, empreses i entitats, que han col·laborat amb aquesta activitat de cultura gastronòmica.
Mestres i alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, Associació de Flequers d’Osona, Associació de segadors de la Plana de Vic, Embotits Salgot, I.G.P Llonganissa de Vic, Vichy Catalan, Freixenet, Planes Bones, Osonaliment, Bon Preu, Joaquim Sañé, Xavier Puigseslloses, Ramon Redorta, Rafel Arnaus, David Martínez i Joan Reniu.
dimecres, 1 de desembre del 2010
II Sopar Medieval
A la foto els catedràtics Sr.Antoni Riera i Sr.Jaume Dantí amb el president del Gremi D'Hostaleria D'Osona el Sr.Joan Naudó
Aquest banquet reial napolità es de començament del segle XIV, segons el receptari "anonimo trecentesco de la corte angioina". El guiatge del sopar anirà a càrrec d’Antoni Riera Melis, catedràtic d’historia medieval de la Universitat de Barcelona i del catedràtic d’història moderna Jaume Dantí.
L’àpat serà amenitzat pel grup de cor de veus de polifonies antigues mediterrànies del conservatori de l’Escola de Música de Vic i pel grup de flautes ( director: Sebastià Bardolet i Miquel casals).
Dia: 3 de desembre. Hora: 21.00h. Lloc: Restaurant Ca l’”U”
INSCRIPCIONS: Cal fer l’inscripció a l’ImpeVic, al telèfon 93 883 31 00
Preu 40 euros
Un mercat per viure
El Mercat Medieval és una cita ineludible en el calendari dels firaires i artesans, i també en el calendari de molta gent, que cada any el visita durant el pont de la Constitució. És un mercat consolidat i de referència, amb un important impacte turístic i comercial, que disposa d’un marc excel•lent per acollir-lo: el nucli antic de la ciutat de Vic. Aquesta fira aconsegueix portar el nom de la nostra població arreu.
Enguany, s'ha creat un nou espai ubicat a les adoberies, el Mercadal v.o., on es reproduirà amb exactitud l’activitat comercial d’un mercat del segle XV, des de les olors, els costums i les actituds, fins als establiments, les tavernes o les monedes.
La ruta de l’art dels oficis al mercat medieval.
Picapedrer, carboner, cisteller, teixidora, terrissaire, forjador, ferrador de cavalls, constructor d’instruments musicals, expert en l’art de l’escriptura, en l’art de la fusta...
El picapedrer
La feina del picapedrer consisteix a donar la forma desitjada a les pedres
que s’extreuen en grans blocs de les pedreres, tot obrint-les amb els malls i tascons i desbastant-les amb la maceta i punxons o tallant-les amb el martellet i escarpa. D’aquesta manera les pedres tenen la forma necessària per a la construcció d’una catedral i d’un molí, la realització d’una escultura, etc.
El cisteller
La cistelleria és una de les activitats més antigues de la humanitat. Al nostre país, com a tot el món, ha sigut una feina molt lligada amb els pagesos o amb els pescadors. A Catalunya hi ha cinc tècniques de cistelleria, tres de les quals són la cistelleria de palla cosida (palla i romeguera), la cistelleria de vímet i canya i la cistelleria de la costa (joncs, olivera, murtra...). Avui en dia la cistelleria està recuperant el lloc que es mereix.
El ferrador
Durant molt de temps s’ha cregut que l’art de ferrar es remunta a una època molt antiga, que coincideix amb la domesticació del cavall i amb el descobriment de la utilització dels metalls, però, segons alguns documents històrics i arqueològics, aquesta teoria és equivocada. Els grecs i els romans van desconèixer en absolut l’art/l’ofici de ferrar els cavalls. En comptes de ferradura, col•locaven als cavalls uns botins de cuir, espart i altres substàncies que oferien alguna resistència a la fricció del terreny i que subjectaven al travador mitjançant unes corretges. Les ferradures utilitzades durant l’època medieval eren grosses, més amples i gruixudes que les usades en l’edat antiga. Durant l’edat mitjana, la posició del ferrador va anar augmentant d’importància, fins al punt de rebre distincions poc comunes en aquell temps, a conseqüència del paper important que la cavalleria va tenir en els combats.
El carboner
El carbó era un element indispensable i s’utilitzava per cuinar, per forjar, per escalfar-se..., tot i que s’havia d’anar en compte quan s’utilitzava en llocs tancats, ja que la combustió desprenia un gas letal. Durant els cinc dies del Mercat Medieval de Vic, veurem el procés d’obtenció de carbó vegetal a partir de la llenya, i aprendrem a construir una cabana de carboner
típica de les Guilleries. La llenya, quan es transforma en carbó, nom,es perd un quart del seu poder calorífic i el pes es redueix a tres quartes parts. Avui en dia, s’utilitza per fer barbacoes, en belles arts per dibuixar al carbó.
El terrissaire
Per fer objectes de terrissa, la matèria primera que s’utilitza és el fang. El fang es treballa al torn per donar-hi la forma desitjada. Un cop feta la peça, s’ha de deixar assecar. Quan la peça és seca es pot pintar amb les engalbes, terres de diferents colors. Un cop pintada, s’hi aplica una capa d’esmalt transparent que dóna brillantor a la peça. El fang necessita una temperatura d’alta cocció, entre 750º i 980º, per quedar ben cuit. Quan la peça surt del forn ja està preparada per posar a la venda.
L’àpat serà amenitzat pel grup de cor de veus de polifonies antigues mediterrànies del conservatori de l’Escola de Música de Vic i pel grup de flautes ( director: Sebastià Bardolet i Miquel casals).
Dia: 3 de desembre. Hora: 21.00h. Lloc: Restaurant Ca l’”U”
INSCRIPCIONS: Cal fer l’inscripció a l’ImpeVic, al telèfon 93 883 31 00
Preu 40 euros
* En aquest sopar en cap cas es vol recrear l’ambientació medieval,
només alguns dels conceptes organolèptics de l’època *.
El sopar Medieval representa la primera de les activitats que tindràn lloc dins del Mercat Medieval de Vic.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -A continuació us informem d'altres de les activitats que es podràn veure durant aquests dies, així com de les demostracions que ajudaran que la ciutat de Vic retorni per uns dies al passat.
Un mercat per viure
El Mercat Medieval és una cita ineludible en el calendari dels firaires i artesans, i també en el calendari de molta gent, que cada any el visita durant el pont de la Constitució. És un mercat consolidat i de referència, amb un important impacte turístic i comercial, que disposa d’un marc excel•lent per acollir-lo: el nucli antic de la ciutat de Vic. Aquesta fira aconsegueix portar el nom de la nostra població arreu.
Enguany, s'ha creat un nou espai ubicat a les adoberies, el Mercadal v.o., on es reproduirà amb exactitud l’activitat comercial d’un mercat del segle XV, des de les olors, els costums i les actituds, fins als establiments, les tavernes o les monedes.
La ruta de l’art dels oficis al mercat medieval.
Picapedrer, carboner, cisteller, teixidora, terrissaire, forjador, ferrador de cavalls, constructor d’instruments musicals, expert en l’art de l’escriptura, en l’art de la fusta...
El picapedrer
La feina del picapedrer consisteix a donar la forma desitjada a les pedres
que s’extreuen en grans blocs de les pedreres, tot obrint-les amb els malls i tascons i desbastant-les amb la maceta i punxons o tallant-les amb el martellet i escarpa. D’aquesta manera les pedres tenen la forma necessària per a la construcció d’una catedral i d’un molí, la realització d’una escultura, etc.
El cisteller
La cistelleria és una de les activitats més antigues de la humanitat. Al nostre país, com a tot el món, ha sigut una feina molt lligada amb els pagesos o amb els pescadors. A Catalunya hi ha cinc tècniques de cistelleria, tres de les quals són la cistelleria de palla cosida (palla i romeguera), la cistelleria de vímet i canya i la cistelleria de la costa (joncs, olivera, murtra...). Avui en dia la cistelleria està recuperant el lloc que es mereix.
El ferrador
Durant molt de temps s’ha cregut que l’art de ferrar es remunta a una època molt antiga, que coincideix amb la domesticació del cavall i amb el descobriment de la utilització dels metalls, però, segons alguns documents històrics i arqueològics, aquesta teoria és equivocada. Els grecs i els romans van desconèixer en absolut l’art/l’ofici de ferrar els cavalls. En comptes de ferradura, col•locaven als cavalls uns botins de cuir, espart i altres substàncies que oferien alguna resistència a la fricció del terreny i que subjectaven al travador mitjançant unes corretges. Les ferradures utilitzades durant l’època medieval eren grosses, més amples i gruixudes que les usades en l’edat antiga. Durant l’edat mitjana, la posició del ferrador va anar augmentant d’importància, fins al punt de rebre distincions poc comunes en aquell temps, a conseqüència del paper important que la cavalleria va tenir en els combats.
El carboner
El carbó era un element indispensable i s’utilitzava per cuinar, per forjar, per escalfar-se..., tot i que s’havia d’anar en compte quan s’utilitzava en llocs tancats, ja que la combustió desprenia un gas letal. Durant els cinc dies del Mercat Medieval de Vic, veurem el procés d’obtenció de carbó vegetal a partir de la llenya, i aprendrem a construir una cabana de carboner
típica de les Guilleries. La llenya, quan es transforma en carbó, nom,es perd un quart del seu poder calorífic i el pes es redueix a tres quartes parts. Avui en dia, s’utilitza per fer barbacoes, en belles arts per dibuixar al carbó.
El terrissaire
Per fer objectes de terrissa, la matèria primera que s’utilitza és el fang. El fang es treballa al torn per donar-hi la forma desitjada. Un cop feta la peça, s’ha de deixar assecar. Quan la peça és seca es pot pintar amb les engalbes, terres de diferents colors. Un cop pintada, s’hi aplica una capa d’esmalt transparent que dóna brillantor a la peça. El fang necessita una temperatura d’alta cocció, entre 750º i 980º, per quedar ben cuit. Quan la peça surt del forn ja està preparada per posar a la venda.
dijous, 25 de novembre del 2010
GASTRORIALLES
Si entre a facebook i us mireu aquets video segur que us divertireu!
http:////www.facebook.com/video/video.php?v=110342122364714
Ja veieu que moltes vegades la companyia és el què importa...
http:////www.facebook.com/video/video.php?v=110342122364714
Ja veieu que moltes vegades la companyia és el què importa...
divendres, 15 d’octubre del 2010
I EDICIÓ DE MERCAT DE MERCATS
Aquest 14 d’Octubre, s’ha presentat al mercat de Santa Caterina de Barcelona la primera edició de Mercat de Mercats, aquesta és una iniciativa que vol apropar els productes alimentaris de qualitat i proximitat als seus potencials consumidors, professionals i afeccionats.
Es celebrarà els dies 22, 23 i 24 d’Octubre a l’avinguda de la Catedral i la de Francesc Cambó al davant del mercat de Santa Caterina i comptarà amb diverses propostes gastronòmiques.
La Fundació Osona Gastronomia hi va ser convidada, el Conseller Exc.Sr. Joaquim Llena i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Jordi Williams Carnes van ser els encarregats de presentar aquest projecte.
Es celebrarà els dies 22, 23 i 24 d’Octubre a l’avinguda de la Catedral i la de Francesc Cambó al davant del mercat de Santa Caterina i comptarà amb diverses propostes gastronòmiques.
La Fundació Osona Gastronomia hi va ser convidada, el Conseller Exc.Sr. Joaquim Llena i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Jordi Williams Carnes van ser els encarregats de presentar aquest projecte.
dijous, 14 d’octubre del 2010
GASTRONOTICIA
Nandu Jubany imparteix aquest dilluns una conferència a Harvard
L’acte s’inclou dins el cicle organitzat per la Fundació Alícia i la universitat
El cuiner osonenc Nandu Jubany impartirà aquest dilluns una conferència a la universitat nord-americana de Harvard, a Boston, en el marc del cicle Ciència i Cuina: de l’alta cuina a la matèria condensada tova. El cicle l’organitza aquesta universitat en col•laboració amb la Fundació Alícia, presidida per Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, que assessora en temes de salut.
Jubany pronunciarà una conferència titulada Concept of Stabilizing Oil & Water centrada en el concepte d’estabilitat o equilibri entre oli i aigua, i en la importància de la temperatura en aquests processos. Entre les demostracions que farà en directe o a través de l’enregistrament, hi haurà emulsions en fred, com l’allioli o la maionesa, i emulsions en calent, siguin d’agitació forta o feble, com per exemple el pil pil. També hi tindran un paper important les vinagretes. L’objectiu del xef serà demostrar com cal tenir en compte una sèrie de factors com el temps, la velocitat o la temperatura per assolir amb èxit aquests processos culinaris.
La conferència es combinarà amb les explicacions teòriques de dos professors de física de la universitat, Dave Weitz i Michael Brenner, que explicaran els canvis físics que tenen lloc durant el procés d’elaboració de les emulsions.
L’acte s’inclou dins el cicle organitzat per la Fundació Alícia i la universitat
El cuiner osonenc Nandu Jubany impartirà aquest dilluns una conferència a la universitat nord-americana de Harvard, a Boston, en el marc del cicle Ciència i Cuina: de l’alta cuina a la matèria condensada tova. El cicle l’organitza aquesta universitat en col•laboració amb la Fundació Alícia, presidida per Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, que assessora en temes de salut.
Jubany pronunciarà una conferència titulada Concept of Stabilizing Oil & Water centrada en el concepte d’estabilitat o equilibri entre oli i aigua, i en la importància de la temperatura en aquests processos. Entre les demostracions que farà en directe o a través de l’enregistrament, hi haurà emulsions en fred, com l’allioli o la maionesa, i emulsions en calent, siguin d’agitació forta o feble, com per exemple el pil pil. També hi tindran un paper important les vinagretes. L’objectiu del xef serà demostrar com cal tenir en compte una sèrie de factors com el temps, la velocitat o la temperatura per assolir amb èxit aquests processos culinaris.
La conferència es combinarà amb les explicacions teòriques de dos professors de física de la universitat, Dave Weitz i Michael Brenner, que explicaran els canvis físics que tenen lloc durant el procés d’elaboració de les emulsions.
dimecres, 15 de setembre del 2010
UN DIA DE VEREMA
De ben sabut és per tots que fa dècades les vinyes ocupaven gran part de Catalunya, fins i tot en zones que avui en dia pràcticament n’ha desaparegut el seu conreu, aquest és el cas de moltes comarques com el Vallès Oriental.
Baixant de Castellterçol camí de Caldes de Montbui, trobem una bonica població de nom Sant Feliu de Codines, aquesta contrada és balcó de l’esplanada vallesana, de la Mediterrània i de la ciutat de Barcelona.
Amb un clima prou adient, el raïm evoluciona cap a la seva plenitud amb la calma i la serenor necessària per poder elaborar un vi com cal.
Els pagesos de professió i els de devoció, s’han esmerat per continuar aquesta tradició antiga i nostrada de fer vi “per casa “, vi que no arribarà mai al mercat, un vi fet pels amics, un vi herència dels antecessors, un saber fer que ha passat de pares a fills, i que esperem passi de fills a nets. Un bon exemple de tot això és en Jaume, en Jaume és fill de Sant Feliu, és fill de la Catalunya pagesa, de la Catalunya de les tradicions, de la Catalunya honesta, de la Catalunya que elabora vi des de fa anys i panys.
La casa familiar d’en Jaume “ Cal Misses “, es converteix el dia de la verema en un anar i venir frenètic de familiars i amics, un brogit que s’ha fet més alegre a mesura que aquesta feixuga tasca de veremar ha passat de ser una obligació a ser una diversió on hi participen petits i grans.
I aquest any en Jaume ens hi ha convidat, estem a diumenge dia 12, i de bon matí comença l’espectacle!
La mare, la Júlia “patidora de mena” procura per que tot estigui a punt, no vol deixar res a l’atzar; Un bon punt els valents “ jornalers “ que de bon matí han marxat a les vinyes facin mitja part, es trobaran amb un esmorzà on no hi faltaran embotits, formatge, pernil tallat de forma experta pel “cunyat “, pa amb tomàquet i porrons amb vi de l’any anterior. Cal recuperar forces per acabar de veremar, i ara que el sol es fa sentir amb força caldrà una dosis extra d’energia.” Per cert m’oblidava dir-vos que en tot això la mare, la germana i la cunyada d’en Jaume estan preparant un arròs dels de llepar-se els dits, per l’hora de dinar.”
Avui només es veremen les varietats de raïm negres, garnatxa negra, merlot, cabernet sauvignon, calhedoc i com no l’ull de llebre, per les varietats de raïm blanques cal tenir una mica de paciència i esperar unes setmanes, així que per avui deixem tranquils el moscatell d’Alexandria i el macabeu.
La jornada conclou una vegada s’ha triat els grans de raïm, i els hem premsat, d’aquest premsatge se n’obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermentarà de manera natural per l’acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben a les peles dels grans de raïm, i a partir d’aquí i gràcies a la feina ben feta d’en Jaume, i també val a dir gràcies a la bota màgica de l’oncle Santiago “ en sortirà un vi que reflectirà sens dubte el tarannà d’aquesta bona gent, un vi plàcid i amable, un “ vi de casa “.
Gràcies per la diada que ens heu fet passar, gràcies a la gent de “ CAL MISSES “
Baixant de Castellterçol camí de Caldes de Montbui, trobem una bonica població de nom Sant Feliu de Codines, aquesta contrada és balcó de l’esplanada vallesana, de la Mediterrània i de la ciutat de Barcelona.
Amb un clima prou adient, el raïm evoluciona cap a la seva plenitud amb la calma i la serenor necessària per poder elaborar un vi com cal.
Els pagesos de professió i els de devoció, s’han esmerat per continuar aquesta tradició antiga i nostrada de fer vi “per casa “, vi que no arribarà mai al mercat, un vi fet pels amics, un vi herència dels antecessors, un saber fer que ha passat de pares a fills, i que esperem passi de fills a nets. Un bon exemple de tot això és en Jaume, en Jaume és fill de Sant Feliu, és fill de la Catalunya pagesa, de la Catalunya de les tradicions, de la Catalunya honesta, de la Catalunya que elabora vi des de fa anys i panys.
La casa familiar d’en Jaume “ Cal Misses “, es converteix el dia de la verema en un anar i venir frenètic de familiars i amics, un brogit que s’ha fet més alegre a mesura que aquesta feixuga tasca de veremar ha passat de ser una obligació a ser una diversió on hi participen petits i grans.
I aquest any en Jaume ens hi ha convidat, estem a diumenge dia 12, i de bon matí comença l’espectacle!
La mare, la Júlia “patidora de mena” procura per que tot estigui a punt, no vol deixar res a l’atzar; Un bon punt els valents “ jornalers “ que de bon matí han marxat a les vinyes facin mitja part, es trobaran amb un esmorzà on no hi faltaran embotits, formatge, pernil tallat de forma experta pel “cunyat “, pa amb tomàquet i porrons amb vi de l’any anterior. Cal recuperar forces per acabar de veremar, i ara que el sol es fa sentir amb força caldrà una dosis extra d’energia.” Per cert m’oblidava dir-vos que en tot això la mare, la germana i la cunyada d’en Jaume estan preparant un arròs dels de llepar-se els dits, per l’hora de dinar.”
Avui només es veremen les varietats de raïm negres, garnatxa negra, merlot, cabernet sauvignon, calhedoc i com no l’ull de llebre, per les varietats de raïm blanques cal tenir una mica de paciència i esperar unes setmanes, així que per avui deixem tranquils el moscatell d’Alexandria i el macabeu.
La jornada conclou una vegada s’ha triat els grans de raïm, i els hem premsat, d’aquest premsatge se n’obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermentarà de manera natural per l’acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben a les peles dels grans de raïm, i a partir d’aquí i gràcies a la feina ben feta d’en Jaume, i també val a dir gràcies a la bota màgica de l’oncle Santiago “ en sortirà un vi que reflectirà sens dubte el tarannà d’aquesta bona gent, un vi plàcid i amable, un “ vi de casa “.
Gràcies per la diada que ens heu fet passar, gràcies a la gent de “ CAL MISSES “
dijous, 9 de setembre del 2010
CURS DE FORMATGES ADREÇAT A PROFESSIONALS DEL SECTOR AGROPECUARI
Ahir dimecres, va començar un curs de formatges que tindrà una durada de 3 dies, i que està adreçat a ramaders d’Osona, l’objectiu del curs organitzat per la cooperativa Agrària Plana de Vic i Secció de Crèdit, és el de iniciar a aquests professionals en el món de la elaboració de formatges artesans.
L’especialista que imparteix el curs és l’Oriol Urgell, gerent d’Acrefa i expert en la elaboració de formatges i es porta terme a l’aula “ Demo “ de les instal·lacions de l’Escola d’Hostaleria d’Osona.
dimecres, 8 de setembre del 2010
LES CUINES DE L’AMPLIACIÓ ES VESTEIXEN DE BLANC!
Aquesta setmana, les obres de l’ampliació de l’equipament de l’Escola d’Hostaleria d’Osona es traslladen a l’interior.
Una vegada els exteriors comencen a estar a punt, és la part interior de l’obra la que comença a veure la llum, les cuines és tenyeixen de blanc amb les primeres rajoles que cobreixen les fins ara nues parets de l’edifici.
Aviat tot estarà a punt per poder començar la instal•lació de maquinària i complements.
Aquesta és la conexió de la part nova amb l'Escola, l'obertura de la mateixa serà el principi de la nova etapa.
Us anirem posant al corrent!
divendres, 18 de juny del 2010
FINAL DEL IV CAMPIONAT DE JOVES CUINERS
Edifici el Sucre " sala de la llotja " Vic a 5 de juny del 2010
SOPA REFRESCANT DE PÈSOLS, POMA I API AMB BACALLÀ CONFITAT
INGREDIENTS PER LA SOPA DE PÈSOLS I POMA
350 gr. Pèsols frescos
4 Pomes golden ecològica
5 fulles Api
5 fulles Menta fresca
5 fulles Alfàbrega fresca
700 ml. Aigua mineral font d’or
Sal i pebre
ELABORACIÓ
-Pelem els pèsols i els posem al got de la thermomix, amb l’aigua Font
d’or, sal i ho triturem, aplicant calor a 85ºC. Afegim les pomes pelades i sense llavors i seguim triturant
-Escaldem 5 segons i refredem amb aigua i gel, les fulles de menta, api i alfàbrega, i les afegim a la sopa.
-Posem a punt de sal i deixem a la nevera perquè quedi una mica tèbia.
INGREDIENTS PEL BACALLÀ CONFITAT
480 gr. Morro de bacallà
50 gr. Gingebre
1 Taronja
300 ml. Oli oliva de les garrigues Cadascun.
ELABORACIÓ
-Tallem el morro de bacallà, a trossos de 120 gr.
-Posem l’oli verge, juntament amb el gingebre pelat i la pell de la taronja, sense la part blanca al foc i deixem pujar fins a 55ºC.
-Un cop arribada aquesta temperatura afegim el bacallà i deixem confitar durant uns 5 minuts, fins que la temperatura al centre del bacallà sigui de 50ºC, aproximadament.
INGREDIENTS PER LES VERDURETES ESCALDADES
50 gr. Mongeta fina
200 gr. Faves fresques
2 Mini carbassó
100 gr. Pèsols frescos
1 Poma golden ecològica
ELABORACIÓ
-Pelem les faves, les escaldem i les refredem amb aigua i gel.
Un cop escaldades les repelem i deixem només la part tendra.
-Tallem les mongetes a juliana fina, una mica esbiaixada, escaldem i refredem amb gel.
-Pelem els pèsols, escaldem i refredem amb gel
Mesclem les verdures i les amanim amb sal, pebre i oli d’oliva verge.
-talem els mini carbassons a cilindres esbiaixats, escaldem i refredem amb gel. Amanim amb sal i oli d’oliva verge.
-Tallem la poma a brunesa fina
INGREDIENTS TEMPURA DE FLOR DE CARBASSÓ
2 Flors de carbassó
100 ml. Aigua de Vichy
Sal
50 gr. Farina
200 ml. Oli oliva verge
ELABORACIÓ
-Traiem la part central de la flor de carbassó i la tallem per la meitat.
-Fem una tempura amb la farina, el vichy i la sal i mantenim a la nevera.
-Al moment d’emplatar, passem les flors de carbassó per la tempura i fregim en oli calent. Posem sobre paper absorbent.
El IV Campionat de joves cuiners que organitza el Gremi d'Hostaleria d'Osona amb el suport de la Fundació Osona Gastronomia i l'Escola d'Hostaleria D'Osona, va arribar aquest passat 5 de Juny a la gran final. Aquesta es va celebrar en el marc de la I JORNADA DE LA TERRA A LA CUINA, que organitzava el Consell Comarcal d'Osona i la Fundació Osona Gastronomia, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Impevic i la Cambra de Comerç.
El Guanyador va ser David Caballero de l'Escola d'Hostaleria de Castelldefels i el finalista David Garcia de l'escola Joviat de Manresa.
La recepta amb la que el jove cuiner guanyador va aconseguir impressionar als membres del jurat va ser la següent:
SOPA REFRESCANT DE PÈSOLS, POMA I API AMB BACALLÀ CONFITAT
INGREDIENTS PER LA SOPA DE PÈSOLS I POMA
350 gr. Pèsols frescos
4 Pomes golden ecològica
5 fulles Api
5 fulles Menta fresca
5 fulles Alfàbrega fresca
700 ml. Aigua mineral font d’or
Sal i pebre
ELABORACIÓ
-Pelem els pèsols i els posem al got de la thermomix, amb l’aigua Font
d’or, sal i ho triturem, aplicant calor a 85ºC. Afegim les pomes pelades i sense llavors i seguim triturant
-Escaldem 5 segons i refredem amb aigua i gel, les fulles de menta, api i alfàbrega, i les afegim a la sopa.
-Posem a punt de sal i deixem a la nevera perquè quedi una mica tèbia.
INGREDIENTS PEL BACALLÀ CONFITAT
480 gr. Morro de bacallà
50 gr. Gingebre
1 Taronja
300 ml. Oli oliva de les garrigues Cadascun.
ELABORACIÓ
-Tallem el morro de bacallà, a trossos de 120 gr.
-Posem l’oli verge, juntament amb el gingebre pelat i la pell de la taronja, sense la part blanca al foc i deixem pujar fins a 55ºC.
-Un cop arribada aquesta temperatura afegim el bacallà i deixem confitar durant uns 5 minuts, fins que la temperatura al centre del bacallà sigui de 50ºC, aproximadament.
INGREDIENTS PER LES VERDURETES ESCALDADES
50 gr. Mongeta fina
200 gr. Faves fresques
2 Mini carbassó
100 gr. Pèsols frescos
1 Poma golden ecològica
ELABORACIÓ
-Pelem les faves, les escaldem i les refredem amb aigua i gel.
Un cop escaldades les repelem i deixem només la part tendra.
-Tallem les mongetes a juliana fina, una mica esbiaixada, escaldem i refredem amb gel.
-Pelem els pèsols, escaldem i refredem amb gel
Mesclem les verdures i les amanim amb sal, pebre i oli d’oliva verge.
-talem els mini carbassons a cilindres esbiaixats, escaldem i refredem amb gel. Amanim amb sal i oli d’oliva verge.
-Tallem la poma a brunesa fina
INGREDIENTS TEMPURA DE FLOR DE CARBASSÓ
2 Flors de carbassó
100 ml. Aigua de Vichy
Sal
50 gr. Farina
200 ml. Oli oliva verge
ELABORACIÓ
-Traiem la part central de la flor de carbassó i la tallem per la meitat.
-Fem una tempura amb la farina, el vichy i la sal i mantenim a la nevera.
-Al moment d’emplatar, passem les flors de carbassó per la tempura i fregim en oli calent. Posem sobre paper absorbent.
dijous, 17 de juny del 2010
NEIX LA VERSIÓ DIGITAL DE DESCOBRIR CUINA, WWW.CUINA.CAT
Josep Sucarrats, director de la revista de gastronomia catalana, DESCOBRIR CUINA, ha estat el màxim impulsor d'aquesta nova versió de la revista.
Descobrir Cuina, és sense cap mena de dubte, la revista especialitzada en Gastronomia amb més difusió arreu del nostre país, i ens plau que una de les primeres noticies que s'hi han publicat, faci referència a la Comarca d'Osona, en concret a la final del IV campionat de joves cuiners que es va celebrar el passat 5 de Juny.
Adjunto el link de la noticia.
dimecres, 16 de juny del 2010
PER ST. JOAN RECEPTA DE LA COCA!!!
COCA DE SANT JOAN
Per la massa :
30 g Anís
500 g Farina
220 g Llet
25 g Llevat
100 g Mantega
40 g Mel
40 g Moscatell
4 u Ous
10 g Sal
70 g Sucre
- En un bol barregem la farina, la sal, el sucre, la mel, la mantega, els ous i el llevat, seguidament hi afegim els líquids i amassem fins aconseguir una massa homogènia.
- Tapem amb un drap i deixem reposar fins que el seu volum sigui el doble.
- Seguidament fem boles de 350g i les estirem amb l'ajut d'un corró amb el taulell impregnat d'oli.
Per la cocció i decoració :
20 g Cirera confitada
15 g Meló confitat
2 u Ous
20 g Pinyons
15 g taronja confitada
- Posar la massa a sobre una bandeja i decorar amb fruita confitada al gust, pinyons o ametlles torrades...
- Deixar fermentar dins del forn (sense engegar-lo) fins que augmenti el doble el seu volum.
- Una vegada fermentada, treure del forn, pintar amb ou i espolsar amb sucre glaç.
- Escalfar el forn a 250º i coure la coca fins que agafi un color daurat.
Per la massa :
30 g Anís
500 g Farina
220 g Llet
25 g Llevat
100 g Mantega
40 g Mel
40 g Moscatell
4 u Ous
10 g Sal
70 g Sucre
- En un bol barregem la farina, la sal, el sucre, la mel, la mantega, els ous i el llevat, seguidament hi afegim els líquids i amassem fins aconseguir una massa homogènia.
- Tapem amb un drap i deixem reposar fins que el seu volum sigui el doble.
- Seguidament fem boles de 350g i les estirem amb l'ajut d'un corró amb el taulell impregnat d'oli.
Per la cocció i decoració :
20 g Cirera confitada
15 g Meló confitat
2 u Ous
20 g Pinyons
15 g taronja confitada
- Posar la massa a sobre una bandeja i decorar amb fruita confitada al gust, pinyons o ametlles torrades...
- Deixar fermentar dins del forn (sense engegar-lo) fins que augmenti el doble el seu volum.
- Una vegada fermentada, treure del forn, pintar amb ou i espolsar amb sucre glaç.
- Escalfar el forn a 250º i coure la coca fins que agafi un color daurat.
dimarts, 11 de maig del 2010
EL MERCAT DE LA TERRA OMPLE TONA DE CULTURA GASTRONÒMICA
El passat 25 d'abril, Tona va acollir la primera edició del mercat de la terra.
Aquests mercats, organitzats pel consell comarcal d'Osona, amb la col·laboració de cada municipi on es porten a terme, tenen com a objectiu la promoció i venta de productes alimentaris, elaborats per artesans de la nostra comarca.
.JPG)
La jornada festiva, es va arrodonir amb la fira del fil a l'agulla, el comerç al carrer i una trobada de motos clàssiques.
Aquests mercats, organitzats pel consell comarcal d'Osona, amb la col·laboració de cada municipi on es porten a terme, tenen com a objectiu la promoció i venta de productes alimentaris, elaborats per artesans de la nostra comarca.
.JPG)
Juntament amb el mercat, s'hi han desenvolupat una sèrie d'activitats paral·leles, com els esmorzars elaborats i servits per l'escola d'Hostaleria d'Osona, les visites guiades al museu del pa, la jornada de portes obertes al jaciment del camp de les lloses i el tast de pans romans i de cervesa romana promoguts i guiats per la Fundació Osona Gastronomia.
Els pans varen sel elaborats per forner i estudiós del pa Joaquim Sañé, amb la col·laboració dels professors i alumnes del cicle de forneria i passtiseria de l'Escola d'Hostaleria..JPG)
La jornada festiva, es va arrodonir amb la fira del fil a l'agulla, el comerç al carrer i una trobada de motos clàssiques.
dimarts, 27 d’abril del 2010
ULTIMES IMATGES DE L'AMPLIACIÓ (27-4-2010 11:30h.)
Tal com us varem comentar el passat més de Febrer, ja ha començat l'ampliació de les instal·lacions de l'Escola d'Hostaleria d'Osona, que servirá per poder millorar i ampliar l'oferta formativa de l'equipament.
+27-04-2010+(14).JPG)
+27-04-2010+(19).JPG)
+27-04-2010+(14).JPG)
+27-04-2010+(9).JPG)
Us mostrem les últimes imatges de l'estat que es troba l'obra, que ha d'estar acabada pel començament del curs escolar 2010-2011.+27-04-2010+(18).JPG)
+27-04-2010+(19).JPG)
Acaba amb èxit l'ultima de les activitats del projecte "La paella pel mànec"
El passat dilluns dia 12, va tenir lloc a les aules de l'Escola d'Hostaleria d'Osona
l'ultima de les activitats tècniques en que han participat els alumnes de les escoles de primària de Tona.
l'ultima de les activitats tècniques en que han participat els alumnes de les escoles de primària de Tona.
.JPG)
La finalització de les activitats amb la participació dels nens, donarà pas, a les valoracions finals per part de diversos professionals amb l'objectiu de poder millorar els hàbits alimentaris.
.JPG)
dimecres, 17 de març del 2010
LA PAELLA PEL MÀNEC
Els alumnes de primària de Tona tenen "LA PAELLA PEL MÀNEC"
Han començat les activitats previstes dins del projecte d'educació alimentària "La paella pel mànec", que organitza l'Escola d'Hostaleria d'Osona i la Fundació Osona Gastronomia.
El dia 3 de Març es va celebrar la primera de les activitats del projecte que es duen a terme a les escoles de primària de Tona, l'Era de dalt, la Vedruna i el Pive; En aquesta ocasió, varen ser els alumnes de l'Era de dalt, els que hi van participar, el dia 17 ho faran els de la Vedruna i el 12 d'abril els del Pive.
* Escola l'Era de dalt
El dia 5 de març els alumnes del Pive varen visitar el mercat de Tona per tal de conèixer alguns dels productes que es treballen en el projecte.
.jpg)
* Mercat del divendres a Tona
Va ser el dia 15 quan el primer grup d'alumnes varen visitar l'escola d'Hostaleria d'Osona, per fer-hi un taller de tast sensorial i un curs de cuina impartit pels docents de l'escola d'hostaleria.
.JPG)
* Curs de cuina a l'aula pràcticaLes activitats es realitzaran els mesos de Març i Abril.
dimarts, 2 de març del 2010
ENTREVISTA A VICENÇ MIRET, Històric cap de Patrocinis de DAMM
Vostè és nascut a Barcelona, la seva relació amb la Comarca d’Osona d’on prové?
Si, vaig néixer al barri de Sants de Barcelona però em vaig enamorar d’una jove tonenca del Mas Vilageliu amb qui em vaig casar, per tant fa molt anys que tot i viure a Barcelona passem els caps de setmana i les vacances a Tona.
La seva trajectòria està marcada per les begudes i la publicitat
La meva família regentava una bodega i una fàbrica de gel a Barcelona, el meu pare era un empresari amb gran talent artístic, suposo que d’aquí em deu venir la part creativa de la meva professió, vaig treballar a l’empresa familiar fins l’any 70 que entro a Damm al departament comercial, en aquests anys, Damm experimenta un canvi i s’obre al mercat Espanyol i Europeu. Després de tres anys i un cop Diplomat amb publicitat,( recordo que en aquells anys no existia encara la carrera de periodisme i publicitat,) passo a ser responsable del departament de comunicació de Damm, llavors anomenat departament de propaganda.
Vostè ha estat clau en determinades campanyes de publicitat i màrqueting de Damm
Bé, juntament amb tot l’equip de l’empresa l’any 77 es posa en marxa la 1ª campanya de publicitat moderna de Damm, s’aposta per una cervesa especial de qualitat com és estrella dorada amb l’eslògan “ cervesa de la Nostra terra “, una campanya feta íntegrament en català, en uns moments complicats políticament, aquesta va ser una aposta realment molt complicada i difícil d’emprendre, però amb un gran éxit.
El concepte màrqueting apareix a principis dels 80, i a Damm es crea un departament de màrqueting amb recursos propis, cal buscar una clientela diferenciada per cada tipus de cervesa i és en aquest moment que es crea un altre de les campanyes de màrqueting importants per nosaltres, va se la de Voll-Damm amb l’esloga, “ hay cervezas,cervezas i Voll-Damm.
L’any 82 comencen els Patrocinis de Damm en el mon de l’esport, concretament amb el Futbol, així Damm és un dels Patrocinadors de la Mundial de Futbol del 1982.
Les olimpíades de Barcelona 92 representen un abans i un després per Barcelona, però i per vostè?
Jo, vaig viure amb molta intensitat les olimpíades ja des del moment en que el COI les va donar a Barcelona l’any 88, l’empresa Damm m’anomena representant de l’empresa en les negociacions de col·laboració i és en aquest esdeveniment on s’introdueix per primera vegada la cervesa sense alcohol. L’èxit de les olimpíades per Barcelona i Catalunya també ho és per Damm que comença una fase de gran creixement quantitatiu i qualitatiu.
Aquest any olímpic també representa una nova fase de la seva trajectòria professional
Així és, es crea dins de Damm l’àrea de Patrocinis i de mitjans de comunicació i m’anomenen Director de la mateixa, càrrec amb el qual arribo a la meva última etapa professional, encara que puntualment he intercalat amb la docència com a professor de màrqueting i Patrocinis en diverses Universitats.
Els Patrocinis de Damm, en quins àmbits es mouen ?
Damm patrocina integrament un club de Futbol base, la Damm, i també molts clubs com el Futbol Club Barcelona, esdeveniments del mon de l’esport, patrocinem també actes musicals i culturals com el mercat de música viva de Vic, activitats gastronòmiques i Institucions.
Entre elles la Fundació Osona Gastronomia
Exacte, Osona és una zona molt privilegiada, plena d’empreses mitjanes i familiars amb una gran tradició en el sector agroalimentari, un sector amb un gran futur, les comunicacions son excel·lents tant amb una gran Capital i la seva àrea metropolitana com Barcelona, amb una capital amb un molt alt poder adquisitiu com Girona i també amb la capital agrícola catalana, Lleida.
La importància de la Gastronomia a la Comarca, tant dels seus productes, com de la seva restauració fan que l’acord entre la Fundació Damm i la Fundació Osona Gastronomia sigui positiva per les dues parts, i que serveixi entre d’altres coses per impulsar i donar a conèixer fora de la Comarca la gastronomia Osonenca.
Gastronòmicament parlant, cal situar encara més la comarca en el mapa mundial, dons hi ha prou i important elements per fer-ho.
*Entrevista publicada a la revista del Gremi d'Hostaleria d'Osona.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Ampliació de l'Escola d'Hostaleria d'Osona
Comença l'ampliació de l'Escola d'Hostaleria d'Osona.
L'ampliació de l'edifici de la Suïssa (Escola d'Hostaleria d'Osona) ja és una realitat.
Aquesta ambiciosa obra, té com a finalitat, ampliar les actuals instal·lacions per encabir-hi nous equipaments. Des d'una nova cuina, que ha de servir per que els alumnes hi puguin efectuar els serveis de restaurant, una sala amb l'espai necessari per efectuar-hi diversos tipus de serveis i la renovació de l'actual edifici, fins a l'adequació de l'entorn.
La zona ampliada, tindrà forma rectangular i estarà situada al extrem sud-est de l'edifici ja existent.
Les obres començaran aquest proper mes de Març, amb l'objectiu de poder-hi començar l'activitat el proper curs acadèmic 2010-2011.
L'ampliació de l'edifici de la Suïssa (Escola d'Hostaleria d'Osona) ja és una realitat.
Aquesta ambiciosa obra, té com a finalitat, ampliar les actuals instal·lacions per encabir-hi nous equipaments. Des d'una nova cuina, que ha de servir per que els alumnes hi puguin efectuar els serveis de restaurant, una sala amb l'espai necessari per efectuar-hi diversos tipus de serveis i la renovació de l'actual edifici, fins a l'adequació de l'entorn.
La zona ampliada, tindrà forma rectangular i estarà situada al extrem sud-est de l'edifici ja existent.
Les obres començaran aquest proper mes de Març, amb l'objectiu de poder-hi començar l'activitat el proper curs acadèmic 2010-2011.
Us anirem tenint informats del desenvolupament de les obres!
dijous, 11 de febrer del 2010
LA DIRECTORA DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA CUINA VISITA L'ESCOLA D'HOSTALERIA D'OSONA
La Directora de l’Institut Català de la Cuina i fundadora de la Fundació Viure el Mediterrani, Pepa Aymamí visita l’Escola d’Hostaleria d’Osona.
La Fundació Osona Gastronomia, col·labora amb diversos projectes endegats des de l’Institut Català de la Cuina, en aquesta ocasió la visita de la seva directora a l’Escola d’Hostaleria d’Osona es deu a la propera posada en escena de la marca CUINA CATALANA.
Coincidint amb Sant Josep, s’atorgaran als restaurants catalans que han participat en aquest projecte, els distintius acreditatius de la marca.
També es proposa des de l’Institut Català de la Cuina i amb el suport de la Fundació Osona Gastronomia, fer d’aquest Sant Josep, la diada de la CREMA CATALANA, amb un seguit d’activitats arreu del territori.
dijous, 4 de febrer del 2010
LA PAELLA PEL MÀNEC
La paella pel mànec, és un projecte endagat per la Fundació Osona Gastronomia i l'Escola d'hostaleria d'Osona, que te com a objectiu prioritari, transmetre els coneixements alimentaris necessaris, per millorar els hàbits de l'alimentació als alumnes de 6 a 8 anys de les escoles (cicle inicial d'educació primària) de la comarca.
En aquesta primera edició, seran tres escoles de Tona les que hi prendran part, l'escola Vedruna, el Pive i el CEIP Era de dalt.
El projecte consta de 2 activitats.
La primera activitat es desenvoluparà a les escoles, on diversos professionals de la docència i de la nutrició, s'encarregaran de portar-la a terme, conistirà en donar a conèixer la importància de la piràmide de l'alimentació als escolars, així com els aliments que la formen i promoure els valors d'una alimentació sana i equilibrada, prevenir els mals hàbits que comporta una alimentació inadequada, potenciar el coneixement dels aliments (des de la seva producció fins que arriben a taula), despertar l'interès pels productes i la cuina i recuperar la dieta tradicional basada fonamentalment en l'us de productes naturals autòctons de cada zona.
En aquesta primera edició, seran tres escoles de Tona les que hi prendran part, l'escola Vedruna, el Pive i el CEIP Era de dalt.
El projecte consta de 2 activitats.
La primera activitat es desenvoluparà a les escoles, on diversos professionals de la docència i de la nutrició, s'encarregaran de portar-la a terme, conistirà en donar a conèixer la importància de la piràmide de l'alimentació als escolars, així com els aliments que la formen i promoure els valors d'una alimentació sana i equilibrada, prevenir els mals hàbits que comporta una alimentació inadequada, potenciar el coneixement dels aliments (des de la seva producció fins que arriben a taula), despertar l'interès pels productes i la cuina i recuperar la dieta tradicional basada fonamentalment en l'us de productes naturals autòctons de cada zona.
.bmp)
El 3, 10 i 17 de Març, son els dies escollits per aquesta primera activitat..JPG)
La segona activitat es desenvoluparà a les aules formatives de l'escola d'hostaleria d'Osona a Tona, juntament amb els professionals de l'escola i de la Fundació. Els nens amb els productes presents a la piràmide, podran veure, olorar, tocar i tastar els productes bàsics per l'alimentaciò, per acabar cuinant-los i experimentar-ne la transformació.
Les dates d'aquesta activitat són el 8, 15 i 22 de Març.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)